SCRATCH VS EDU365.CAT

l'Scratch és un programa amb el qual  nois i noies poden aprendre molt a partir de configurar un personatge i donar-li diverses ordres per fer, gràcies això es pot crear una pròpia animació o més d'una. Aquest programa és complexa perquè ofereix un ventall ampli de possibilitats, que són difícils d'organitzar si no estàs prèviament familiaritzat. No obstant, aquesta dificultat permet desenvolupar l'enginy de l'alumne i la seva creativitat, experimentant. A més a més és un programa que aproxima els nens i nenes al món de la informàtica i l'interacció, ja que té molt marge de joc. Per exemple, es podria fer un projecte amb l'Scratch, que consistís en fer animacions amb els personatges que volguessin i després traslladar els diversos moviments, a un lego o "robot" que obeís allò ordenat. D'aquesta manera els nens aprenen de forma divertida i didàctica, ja que tenen una motivació amb la qual desenvolupar la seva cognició.

 

Per un altre banda, tenim l'Edu365.cat, una pàgina web que recull molts exercicis sobre diversos temes i cursos. Aquestes activitats ajuden a l'alumne acabar d'entendre un tema o repassar, per tal que aquest tingui els coneixements necessaris. Tanmateix a nivell de les TIC, aquest tipus de pràctiques no són bones, ja que la seva facilitat implica adoptar un rol repetitiu i avorrit, per tant la visió del nen o nena sobre aquestes no serà gaire bona. A més a més són activitats tancades amb les quals no es pot interaccionar ni incentivar la motivació del nen.  

En resum, ambdues pàgines ajuden a evolucionar al nen amb els seus coneixements, però l'Scratch proporciona més avantatges a nivell educatiu i congnitiu.

AUTOAVALUACIÓ DEL BLOG

Amb la realització i utilització del blog, he après nous mètodes d'interacció i utilització de les TIC, que fins al moment desconeixia o bé no havia aprofitat. Per començar, haig de dir que he utilitzat el blog com a plataforma, tanmateix ho he fet de forma progressiva. Al principi, com no estava molt familiaritzada utilitzava altres recursos, com per exemple el word i després penjava els meus treballs en el blog, però més endavant, vaig aprofitar les possibilitat que atorga el blog de guarda el treball com a borrador, i realitzar-lo a partir d'aquest espai. D'aquesta manera hem vaig donar compte que estalviava temps, ja que publicava les coses directament i no havia d'obrir un altre programa. Pel que fa la intel·ligència col·lectiva, crec que podia haver aprofitat millor els recursos que ens proporcionen en aquest àmbit el blog, ja que només he comentat dos blogs que hem van semblar interessants, tanmateix he mirat de molts altres per veure la feina dels companys, però no he comentat res. En el meu blog ha succeït al mateix, només tinc 4 comentaris, en tres entrades diferents, dos d'aquests són de dues companyes de la classe i la resta de la professora. Per tant, crec que per un banda s'aprofita la informació que el blog d'altres transmeten , però no s'interacciona amb publicacions, segurament per la falta de costum. No obstant, els comentaris que he rebut són enriquidors i no simples, ja que mencionen perquè els ha agradat la meva entrada, i en alguns casos hem donen recursos per millorar-la.  També he aprofitat aquest mitjà, penjant pàgines webs en algunes entrades, que he cregut útils, per aquelles persones que volen exemples per acabar d'atendre el que vull dir o profunditzar més sobre el tema.

Una de les parts que he trobat més difícils és la gestió de la base de dades, ja que un principi amb desorientava la configuració del blog. Un cop vaig anar entenent totes les ofertes del blog, hem va resultar més fàcil, fer coses bàsiques com les etiquetes. Tot i que el llarg del curs, he hagut de canviar-les per millorar-les. Per crear-les he intentat fer un ús no molt extens de les paraules que les classificaven, però a la vegada no tenir una per cada entrada. Trobar aquest punt mig m'ha resultat bastant complicat. A més a més hem de tenir en compte diversos factors, com el significat de les paraules.

Un altre de les avantatges del blog, és que no està subjugat a un sol dispositiu, sinó que podem accedir-hi a través de diverses vies. Personalment, he aprofitat aquesta virtut  i he accedit al blog a través del mòbil.

Finalment, haig de dir que un cop t'acostumes, el blog és una eina útil i fàcil d'utilitzar, tot i que com tot instrument, es troba limitat i en alguns casos, si es vol realitzar dissenys més complicats o aplicacions més complexes, aquest no ho permet. No obstant, aquest no ha estat el meu cas, ja que no havia tingut experiència prèvia, amb aquest tipus de tecnologia.

EXPERIÈNCIA AMB LA MÚSICA

Considero que en general  els estudiants no tenim gaire coneixement sobre els autors que van marca un abans i un després en l'història de la música, per tant l'activitat que proposu és la de fer un remix de les simfonies dels autors més important del segle XVIII i XIX. D'aquesta manera els alumnes es veurien obligats a estudiar sobre els autors i les seves composicions, per tal de poder realitzar un bon treball, i a la vegada utilitzarien la nova tecnologia, ja que haurien de conèixer els programes dels quals disposen per descarregar-se la música, tallar-la i composar una nova simfonia. Posteriorment, aquesta creació es podria penjar a internet i d'aquesta manera es compartiria informació amb altres grups i la resta de cibernautes, ja que aquests podrien comentar i ajudar a millorar la presentació. D'aquesta manera s'aprofitaria l'intel·ligència col·lectiva. Per tant, podem verificar que hi ha una comprensió de l'aprenentatge creatiu, ja que s'aprendrien els principals autos com Richard Wagner, Luigi Boccherini o Ernesto Nazareth, entre d'altres. A més a més es produiria una alfabetització informàtica, ja que s'ensenyaria els alumnes com utilitzar de forma correcta, diversos estris tecnològics que tenen a l'abast, com el youtube, Ares, Emule, Movie Mkaer... Al fer que els alumnes s'endinsessin en al món d'internet, per compartir els seus treballs i a la vegada aprendre dels altres, promocionariem la interacció social. Per aquests tres factors, puc considerar la meva idea com a innovadora i factible, per realitzar amb nens i nenes de cicle superior o més grans. L'activitat s'hauria de realitzar en diferent sessions, ja que pot comportar temps, per tal que els nens o joves assoleixin l'aprenentatge degudament i després puguin aplicar els seus coneixements al projecte.

 

MOVIEMAKER

He fet aquest moviemaker sobre la pel·lícula "Cadena de favores", que consisteix amb un seguit d'imatges que actuen com a resum de la pel·lícula. He decidit utilitzar transicions en cada moment on les imatges canviaven de tema. D'aquesta manera, les dues primeres imatges estan relacionades amb al principi de la pel·lícula, que consisteix en el projecta de classe del professor. Les dues imatges següents, representen al començament del projecte del protagonista. Posteriorment trobem el primer contacte entre les dues persones més important i influents pel protagonista. Després, faig ús de la mateixa transició que a l'inici, ja que la pel·lícula, segueix explicant la continuïtat del projecte del protagonista. Tot seguit trobem un altre transició, igual a la segona, ja que en aquest cas, podem veure com es desenvolupa la relació entre la mare i el professor del nen protagonista. Finalment, he utilitzat un altre transició per emfatitzar un altre tema, la malaurada mort del protagonista. A més a més he afegit algunes paraules per poder entendre el significat de les imatges.

En resum, amb unes poques imatges, he intentat resumir els tres temes principals que ens mostra la pel·lícula: el projecte de l'infant protagonista, la relació entre la mare i el mestre d'aquest i la mort del protagonista.

PROJECTE DE QRECODIFICACIÓ DELS CARRERS DE RUBÍ

Sota el meu punt de vista, aquest projecte és molt innovador, ja que els alumnes poden aprendre molt sobre la seva pròpia ciutat, fet que considero interessant i necessari, ja que és important conèixer el lloc on habitem. Per un altre banda, és una forma molt moderna, didàctica i creativa d'aprendre; ja que el mateix temps que el nens i nenes s'instrueixen en la seva ciutat, aprenen l'ús i el significat de noves tecnologies, que els seran útils en un futur proper. El projecte consisteix en crear un QR (quick response code). El QR és un mòdul útil per emmagatzemar informació en una matriu de punts o un codi de barres bidimensional. Es caracteritza pels tres quadrats que es troben a les cantonades i que permeten detectar la posició del codi al lector. La sigla «QR» es deriva de la frase anglesa Quick Response (Resposta Ràpida), ja que els creadors (un equip de dues persones: Dens Wave i Masahiro Hara1) tenien com a objectiu, que el codi permetés que el seu contingut es llegís a alta velocitat. Els codis QR són molt comuns al Japó i de fet són el codi bidimensional més popular en aquest país. Per tant, podem veure com aquest projecte promociona una alfabetització informàtica en les tecnologies més innovadores. Per aquest motiu, podem dir que el sistema educatiu emprat està molt actualitzat.

Una de les característiques principals del QR, és que amb una foto, feta amb un mitjà tecnològic, com és el mòbil, enseguida pots obtenir la informació que desitges, com he dit anteriorment. Per tant, tothom té la capacitat d'accedir a la informació que es desitja. Per aquest motiu, podem dir que aquest projecte també promociona la interacció social de forma dinàmica; gràcies els nen i nenes de les escoles de Rubí, els quals també han hagut d'interaccionar entre ells i altres institucions, per obtenir la informació necessària per realitzar el projecte. Per això aquest treball engloba a tot un municipi, sense produir quasi cap discriminació. A més a més és un bé comú i una ajuda mútua, ja que gràcies aquest projecte altres persones podran estar més informades sobre els carrers de Rubí.

En conclusió, crec que es pot considerar aquest projecte com molt innovador, per les característiques esmentades, que aconsegueixen la col·laboració d'un gran grup d'infants i assolir grans aprenentatges en diversos àmbits. Tot això s'aconsegueix amb dinamisme i diversió, dues característiques importants per mantenir despertes les intrigues i ganes de treballar dels nens i nenes.

http://qrcodificacionvoc3.blogspot.com.es/ 

SO I COLOR

 http://www.youtube.com/watch?v=KlKF7TCe8rI


En aquesta escena final de la pel·lícula "Cadena de favores", podem veure com el so del principi, és la veu del protagonista, una veu tendre, innocent i honesta, que ens explica la seva història. La combinació de la veu, les paraules i les imatges dona lloc a una escena commovedora, capaç de transmetre el sentiment de cada un dels personatges al públic. Aquesta veu es va sentit tota l'estona, però en el segon 0:41 de la pel·lícula s'introdueix una música emotiva i tranquil·la que concorde perfectament amb la veu del protagonista. A més a més la música en aquest cas també serveix com a recurs per passar d'una escena a un altres igual o fins i tot amb més càrrega emotiva que l'anterior. Posteriorment, la música, que sempre manté un ritme serè i suau, es torna entrellaça amb un dels personatges, en aquest cas, el professor Simonet, qui també té una veu nítida i plàcida, però a la vegada carregada de passió.
 
Personalment, jo intensificaria el ritme de la música, en el canvi d'escena, ja que considero que és un dels moments culminants i fogosos de la pel·lícula, per tant, l'intensificació suau del ritme ajudaria a crear aquest ambient càlid i passional que ens vol transmetre el director.
Pel que fa el colors, haig de dir que aquests, ajuden a proporcionar una escena plena d'emoció i sentiments. Per començar, podem identificar colors freds que ens propicien una sensació de tristesa, tanmateix en quasi tots els plànols, podem identificar el color verd de fons i aquests fet, indirectament, transmet una sensació d'esperança al públic. En el canvi d'escena, podem comprovar que efectivament, hi ha esperança tan pel protagonista com per la seva mare i el professor. Al mateix temps, podem observar un canvi de colors, tot i que la tonalitat freda segueix sent la predominant. Tot i així els colors vermellosos provinents de la posta de sol, ens transmet la calidesa i la passió esmentades anteriorment.
En resum, l'unió de color i so, propicien uns climes perfectes per cada moment de la pel·lícula i concretament, en aquesta última escena, el seu afecta es veu molt clar.

EL SO

Des d'un principi els cineastes es van proposar que el cinema, tan precari en els seus començaments, s'assemblés en el possible al món real. Entre els primers i principals objectius dels pioners, va estar sempre el d'aconseguir el so i el color.  En 1896,  Edison va patentar al seu Kinetófono, que combinava la mecànica fílmica amb la fonogràfica. Des dels primers moments, la música era interpretada en directe davant la pantalla. Persones especialitzades,  explicaven el que passava i mitjançant artefactes feien els sorolls, que eren utilitzats per a una millor comprensió del llenguatge de les imatges mudes. El so augmenta la impressió de realitat i atorga  al film continuïtat sonora.

Normalment es té la sensació que els actors o objectes que apareixen a les pel · lícules produeixen el soroll adequat en el moment adequat , considerant el so com un simple acompanyament a les imatges . En canvi , la banda sonora d'una pel·lícula es construeix separada de la banda d'imatge i de manera independent. Part de la força de moltes escenes i seqüències s'aconsegueix gràcies a l'efecte del so que sol passar desapercebut. El so és capaç de crear una manera diferent de percebre la imatge i pot condicionar la seva interpretació.

Característiques acústiques del so

Nivell : l'amplitud de les vibracions a través de l'aire produeix la sensació de major o menor nivell ( volum ) 

Timbre : descriu la textura del so donant una qualitat tonal . Fonamentalment , es fan variacions tonals  a la música i la banda sonora del film .

 To : fa referència a la freqüència de les vibracions.

Nivell, timbre i to interactuen per definir la textura de so d'una pel·lícula i permeten diferenciar els sons de la mateixa . Així mateix , es pot diferenciar , per exemple , les veus dels diferents personatges .

Dimensions del so

Pot diferenciaciar-se entre ritme , fidelitat , espai i temps .

El so ocupa una durada determinada dins del film, que  transmet les qualitats de l'espai en el qual es desenvolupa l'acció i està relacionat amb els elements visuals del lloc que es mostra .

Ritme : ha d'existir una concordança entre el ritme del muntatge , els moviments i accions en cadascuna de les imatges i el so , compaginant ritmes visuals i auditius . També es pot jugar amb el contrast del ritme entre la imatge i el so per crear efectes inesperats , utilitzant la veu en off , combinant diferents músiques per crear efectes misteriosos, etc .

  Fidelitat : fa referència al grau en què el so és fidel a la imatge que es mostra en pantalla . Potser el so que es percep no pertany realment a la font que estem visionant , però s'accepta com a versemblant per la seva credibilitat . Podem alterar aquesta fidelitat fonamentalment per crear efectes còmics .

  Espai : el so procedeix d'una determinada font , per tant , té una dimensió espacial . Si el so procedeix de la font que apareix en pantalla parlem d'un so diegètic . Si per contra procedeix d'una font totalment externa a allò se'ns mostra , estarem parlant d'un so no diegètic .

Temps : es pot representar el temps de diferents formes , ja que el temps de la banda sonora pot concordar o no amb la imatge . Parlem d'un so sincrònic quan aquest està sincronitzat amb la imatge i el sentim, alhora que apareix la font sonora que el produeix. 

http://es.wikipedia.org/wiki/Sonido_cinematogr%C3%A1fico 

http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/sonidocine.htm 

http://cinemania.es/actualidad/especiales/13211/los-7-efectos-sonoros-mas-importantes-del-cine